Treballo, em sembla, al carrer d'en Sanés. Si begués i em perdés, sempre el cor bategaria. Si begués alguna cosa, seria l'aigua que abans era pluja regalimant avall del rostre. Ara és la de la mar que m'amara. Mamo fort, ben fort. Si apostés, seria per sortir del que em faltés. Si desitgés, serien unes postals al mirall d'un bany, de qualitat, i on la merda baixa en quantitat. Si divagués, seria un moble. Si intel·lectualitzés, estiuejaria, però si treballés, aprendria de valent el que les balenes troben al fons de la mar que m'amara i mamo fort. Si cultivés enciams, esdevindria, bressolada pel present, un caragol de mar que encén estels. És a dir, que em trobaria al mateix punt on ara estic. Si provés, si tan sols provés, i em deixés, ballaria jazz amb un calb australià i sa dona em pagaria cinquanta euracos pel dibuix d'un gat cec pidolaire. Tour in Cadaqués, my body speaks per mi. No sóc Dalí, no sóc ningú, només visc i la mar és el compost d'aquesta falta que em minva. A finals d'estiu aconseguiré el meu únic objectiu: pagar el preu de poble al Casino. La resta, si pogués, seria la culminació performativa d'aquesta coronació en una gorga de Susqueda, però he decidit que no sóc ningú més que algú que viu i com que la tramuntana sembla que si pogués, s'enduria el seny a Cadaqués: vés a saber.
