De cos és la mutació,
vestida de terra en descomposició,
De riu, de fang, volcans i fòssils,
cobrint-me el rostre com pergamins.
Sóc matricera del capvespre,
un melic projecta cordons a cops de trons
i cus botons a dins la fosca de les ales:
i cus botons a dins la fosca de les ales:
No m'atrapo,
em veig els peus,
per davant,
em veig els peus,
per davant,
sobre peixos mirallets a dins la mar…
Et planys en mi, i jo,
maculada que no és bruta,
maculada que no és bruta,
ja no sóc l'aigua,
sóc el foc que cal protegir.
No em sents, perquè no sóc aquí.
No em sents, perquè no sóc aquí.
Sóc un peix naixent en arna,
sobre els còdols de la platja.
Llegeixo l'oracle quan menjo l'entramat del vestit i
quan he despullat del no-res, segueixo el camí.
Si vaig a cops de cor obert, llepo.
El fruit,
sí o sí.
Si vaig a cops de cor obert, llepo.
El fruit,
sí o sí.
El contacte amb la sal m'ha tret la gota
que corria avall, lluny, pel desaigüe.
I l'aigua, gaire aigua, a un cor obert, estova.
Ara vull el foc que que segella la fusta,
el sutge de segles de vides simultànies vora un riu.
I aquesta pedra de sal per pentinar-me a les nits.
Del capoll, de la caputxa, de tot el negre,
n'he fet ales de corb marí naixent en cigne
entre les espines cactàcies on neixes flor.
Tu el guerrer del més, i jo, que em desconec.
Una rosa borrosa es desintegra.
Sóc marbre deixant-me fer or pel Sol.
I un secret que el capvespre amaga.
Les caputxes són màscares.
La meva és negra i aixó no enlluerna:
sota l'ombra tot és més clar.
Des del sempre d'aquest ara,
l'argent m'ha portat al Sol.
Sóc bruixa que es pentina
quan tu no hi ets present.
El gat negre sempre avisa,
és senyal quan travessa l'espina.
I el negre, donant-se a llum,
ja s'ha cuit fins fer-se blanc.
Sóc flor i fruit carnós,
em regalo a l'aire.
No tinc preu i tota la vàlua,
com per no ser objecte del
procés complet de la teva digestió.
procés complet de la teva digestió.
Escolta la cargola,
és un secret que es guarda a la roca.
és un secret que es guarda a la roca.
Una encreuada on el silenci del signe
és el seu color fent-me espai.
és el seu color fent-me espai.
M'hi empenyen les plomes,
que a frec de tramuntana,
fan sonor l'ocell de flames.
que a frec de tramuntana,
fan sonor l'ocell de flames.
Si la llengua estimés el fugisser,
ella seria el niu fent-me reineta.
Però he viscut a la panxa d'una balena.
Però he viscut a la panxa d'una balena.
Foc d'abelles guardeu el verd.
Sóc vestal de la humitat i
sobreviure desprenent-se del sobre:
sobreviure desprenent-se del sobre:
Antenes de mantis em surten mentre observo el Pení.
I a terra hi ha trencadissa de Sol bategant com peix.
Ets fonoll marí, no se't pot treure d'aquí.
Ets corall, a la roca, preciós, serè i essent.
Però si la paciència em defalleix,
sóc serp jugant amb un nen,
perquè no puc veure el cercle que ens protegeix.
A hores d'ara,
un pedaç de cel,
Cau
Si et sento,
ets la ressonància d'una fiblada.
